«Vaig treure la capsa de cartes al jardí, les vaig ruixar amb oli i les vaig encendre amb un misto. El foc va prendre bé, però les cartes van tardar més del que em pensava a convertir-se en cendres. [...] Era un matí calorós que anunciava una tarda encara més tòrrida. Tenia la samarreta enganxada al cos, copa de suor. En les novel·les russes, normalment les cartes es tiraven al foc una mit d'hivern. No es cremaven mai un matí d'estiu, i menys ruixades amb oli. Però en aquest trist món realista en què vivim, hi ha gent com jo que crema cartes amarat de suor un matí d'estiu. En aquest món, no pots fer sempre el que vols. A vegades no pots esperar que arribi l'hivern.»
Haruki Murakami, Crònica de l'ocell que dóna corda al món
Haruki Murakami, Crònica de l'ocell que dóna corda al món
Ah, I was recently thinking of re-reading that book. It's mentioned in a book I'm reading now M Train by Patti Smith. And I was thinking, too, that I wish I had a place to burn old letters. I've received a box of my old correspondence from a friend and have no need to archive it. What a timely post. And why can I read it? What language is it? No, seriously, I could understand it!
ReplyDeleteI've never burnt letters, but I think that would be the right thing to do, if you don't want the letters any more.
DeleteI read that book in Catalan.
Mira que n'he llegit, de Murakami, però aquest no!
ReplyDeleteTot i que té anys, jo el vaig llegir fa poc, i em va encisar. No puc pensar en cremar cartes, ni res, amb aquesta calor...
Delete(Avui hem estat a Tortosa.)
Is it very hot there? We are having very high temperatures this coming week end. 100F Not conducive to burning anything!
ReplyDeleteNo, not so hot here.
Delete