«Recorrieron luego las Ramblas, parándose ante todos los puestos de flores y pájaros. Se asomaron al puerto y Felisa se santiguó, extasiada.
—No me digas que es la primera vez que ves el mar—dijo Mercedes.
—¡Qué grande es! Por mucho que te digan, nunca eres capaz de imaginártelo. Lástima no tener una cámara.
—Te compro una postal.
—No sería el mismo mar. Es como si, en vez de la foto de mis sobrinos, llevara en mi cartera los sobrinos de otra.»
Ignacio Martínez de Pisón, La buena reputación
—No me digas que es la primera vez que ves el mar—dijo Mercedes.
—¡Qué grande es! Por mucho que te digan, nunca eres capaz de imaginártelo. Lástima no tener una cámara.
—Te compro una postal.
—No sería el mismo mar. Es como si, en vez de la foto de mis sobrinos, llevara en mi cartera los sobrinos de otra.»
Ignacio Martínez de Pisón, La buena reputación
Muy bien dicho!
ReplyDelete(Still I love postales :-) )
Me too. But sometimes I wish that there were a postcard showing things or landscapes from my own point of view... Especially in the museums, they always put the less interesting things on postcards! (Well, not always...)
DeleteAnd postcard-writers need to explain everything on the back. I remember a postcard from Ireland, some time ago. It showed people taking a coffee in the street, on a sunny day. My friend wrote: "This postcard is a lie. I've been here for four months and it has rained EVERYDAY" :D
Paràmetres estètics, l'altre dia corria per les xarxes un articlet en què havien demanat a dissenyadors de diferents països fer un photoshop d'una dona i convertir-la en el que pensaven que era un model de bellesa per al seu país. No penso que fos gens acurat i, evidentment, la mostra no és representativa i pareixia terriblement esbiaixada, però penso que és el que devia passar a la postal irlandesa. Potser la persona que la va escriure hi va arribar a la tardor. Potser els surt el sol un dia de maig i ho troben fantàstic i tots corren al carrer i el retratista, és clar, va voler immortalitzar-ho i el sol és atractiu i havia de sortir en una postal del seu país.
DeleteLa persona que va escriure no va tindre a Irlanda la millor experiència de la seua vida, això segur ;-)
DeletePerò la pluja és un fet objectiu. La primera vegada que vaig vindre a Tetuan hi va ploure a cànters tots els dies durant quatre setmanes i mitja... Excepte el darrer :P
Així, busquem que una postal sigui representativa del lloc, de l'estat d'ànin el dia que l'hem escrit, dels gustos deo destinatari?
DeleteQuan vaig anar al carrer aquell que fa tantes corbes a San Francisco era hivern i la silueta no estava resseguida de geranis florits com a totes les postals (vaig dubtar si comprar-la, perquè no s'ajustava a la meua experiència, tot i que em va encantar i la postal em va fer més dentetes). Al final hi vaig tornar dos anys més tard a l'estiu i estava tot florit! :) Em penso que a mi m'agradaria una postal de dia de pluja. Sóc al primer aeroport, ja ^^
DeletePer cert, és preocupant: en lloc de "postal" els dits m'havien teclejat "postdoc" :D
DeleteJo crec que sí, que busquem tot això en un postal. Per això, de vegades, caminar tant en busca de "la" postal forma part dels viatges, com la visita a l'oficina de correus.
DeleteDesconnecta ja, que eres una postdoc en vacances! :D Bon viatge!
Hahah ja sóc a la trista i dissortada pàtria en funcions. (Quins disgustos dóna, la política).
Delete